Si ascendim per les escales ubicades junt a l'Ajuntament, situades en el Carrer Hospital, creuem el Carrer La Bretxa i continuem pujant pel següent tram d'escales ubicat a l'esquerra; ens trobarem amb l'estret Carrer del Cid. Mirem a la dreta i veurem el Castell de Dénia.

A un costat i a l'altre del portal d'accés es situen la Torre Roja , torre defensiva que data del S. XV; el nom de la qual es deu al material utilitzat en la seua construcció: material arenós local (de color rogenc) la Torre del cos de guàrdia, d'època àrab (S. XII) però molt remodelada als S. XVI i XVII, albergava els guàrdies que realitzaven una funció de vigilància de l'accés.

La porta d'accés rep el nom de Portal de la Vila, d'estil almohade, amb remodelacions posteriors. A l'exterior trobem arcs apuntats d'estil almohade i a l'interior ens trobem amb un arc de volta de canó, del qual es conserva part de l'original. Esta porta connectava la medina àrab amb el castell.

Una vegada ens endinsem en el castell, junt a la taquilla, es situa la Torre del Consell, d'època cristiana (S. XV). En la susdita torre es reunia el Consell de la Ciutat per a organitzar, debatre i decidir sobre la mateixa. Encara que a través de les cavitats destinades a artilleria es deduïx que complia una funció defensiva de manera secundaria.

Quan accedim a l'interior del Castell comença l'ascens. Tenim dues possibilitats: el camí empedrat (a l'esquerra) o per la carretera habilitada.

Si continuem la carretera asfaltada recorrerem tota l'àrea on se situava la Vila Vella a l'època cristiana. En esta zona, on se situava l'Al-bacar a l'època àrab, va albergar en època cristiana part de la ciutat, que així estava més resguardada.

En l'ascens ens sorprendran les vistes de Dénia que es presenten davant de nosaltres mostrant-nos part de la ciutat i el port, el parc Natural de la Muntanya Montgó, les platges i cales, etc.

Una vegada arribem a la part alta del Castell, trobem l'Esplanada del Governador i el Palau del Governador, on actualment es situa el Museu Arqueològic.

Una vegada en la part més alta del Castell, anomenada Esplanada del Governador, un edifici de baixa alçada ens crida l'atenció. La verticalitat de la seua façana, les escales de tipus imperial (en forma de T invertida) i les dues fileres de torres mitjanes derruïdes ens indiquen que estem enfront del Museu Arqueològic de la Ciutat.

La visita al Museu Arqueològic ens evoca com serien els orígens de Dénia, com es configurava la Dianium romana, la Daniya Musulmana i el seu Regne Taifa, la conquesta cristiana, el marquesat de Dénia... i altres.

El Museu presenta quatre àrees on s'exposen les èpoques ibèrica, romana, musulmana i cristiana. El balsamari que representa al déu Mercuri (segle II a.C.), la col·lecció de bronzes islàmics, molts d'ells d'origen oriental (segles XI-XII), l'ataifor amb representació d'una nau andalusina procedent de Qayrawân, el Tresor de Les Rotes, del segle XV, la col·lecció numismàtica o les ceràmiques andalusines de producció local o importades, constituïxen el fonament d'una proposta museogràfica sempre lligada a la mar i a les relacions entre cultures.

A la part lateral dreta observem el Quarter dels infants, amb funció de magatzem o vivenda d'una tropa defensiva permanent.

Si ens dirigim al lateral oposat, a l'esquerra del museu veurem uns arcs que ens mostren l'existència anterior d'una porta d'accés: es tracta del Portal del Baluart, amb tres arcs de tres èpoques diferents i la Torre del Balauart , bastió de gran importància estratègica ja que controlava el camí d'accés al recinte del palau (s. XVIII).

Des d'ací i, si el nostre calçat ens ho permet (calçat còmode), descendirem pel camí empedrat. La forma de replec dificultava l'accés dels cavalls.

Si descendim pel camí veurem la Punta del Diamant, bastió defensiu, anomenat així per la seua forma semblant a un diamant.

Poc després en un espai obert es situava en època cristiana l'Església de la Vila Vella. El procés de destrucció fou tal que, en l'actualitat, sense la realització d'actuacions arqueològiques, no disposem del menor vestigi visible "in situ". No obstant això, la documentació existent confirma amb prou precisió la seua ubicació junt a la Punta del Diamant i al sud del "fossar" o cementeri medieval cristià.

Si continuem descendint pel camí empedrat, observarem l'Aljub, el qual servia per a l'arreplegada de les aigües. Després de l'aljub arribem al punt inicial. Este camí empedrat era l'únic accés pel qual es podia accedir amb rodes, es considerava el carrer principal. El seu paviment empedrat correspon al S. XIV.

En breu estem enfront de l'entrada del Castell i el nostre recorregut per este recinte arriba a la seua fi.

Quan eixim del Castell, ens trobem en el barri de Les Roques, un dels barris antics de la ciutat on a l'època musulmana se situava la medina.

Construït durant els segles XIX i XX, no té edificis monumentals però destaca el conjunt general de la seua arquitectura popular mediterrània, blanca i senzilla. Cal visitar els carrers hospital, Sant Francesc, Sant Cristòfol, Guant i Salt.

Després de donar una xicoteta volta per este barri, desfem el camí efectuat anteriorment i baixem per les escales fins a situar-nos novament enfront de l'Ajuntament i l'Església de l'Assumpció i donem per finalitzada la visita.